ELS RISCOS NATURALS

QUÈ VOL DIR RISC NATURAL?

L'expressió “risc natural” s'utilitza en contraposició a risc tecnològic, però no implica que el risc sigui conseqüència d'un fenomen exclusivament natural o que l'home no tingui res a veure.

 

QUÈ ÉS UN RISC?

Risc = Perillositat x Vulnerabilitat

La perillositat és coneguda en anglés com “hazard” i en francés com “aléa”, fa referència a la probabilitat que un determinat fenomen natural, d'una certa extensió, intensitat i durada, amb conseqüències negatives, es produeixi .

L'anàlisi de períodes de retorn o la representació de mapes de freqüència és objecte d'aquesta primera part.

La vulnerabilitat fa referència a l'impacte del fenomen sobre la societat, i és precisament l'increment de la vulnerabilitat el que ha portat a un major augment dels riscos naturals.

La vulnerabilitat comprén des de l'ús del territori fins a l'estructura dels edificis i construccions, i depén fortament de la resposta de la població davant el risc.

CONSEQÜÈNCIE S

Els danys produïts pels riscos naturals poden ser:

  • Directes (persones, béns, agricultura i ramaderia, infraestructures, patrimoni cultural,...)

  • Indirectes (interrupció d'obres i de sistemes de producció, disminució del turisme,…)

Els mapes de risc s'elaboren establint uns criteris numèrics per a estimar objectivament la vulnerabilitat i la perillositat .

El risc a un punt o a una zona es determina a partir dels valors anteriors, encara que no necessàriament es calcula com a producte de tots dos .

Recentment s'ha plantejat per al càlcul del risc la introducció de la resposta de la població davant el risc. Es considera que quant millor sigui aquesta resposta, menor serà el risc. És per això que, a algunes regions, aquesta resposta s'avalua mitjançant un criteri numèric i posteriorment es resta el seu valor al producte de perillositat per vulnerabilitat :

Risc = [Perillositat x Vulnerabilitat] – Capacitat de resposta

 

DESCRIPCIÓ DELS RISCOS, TIPOLOGIA

Classificació dels Riscos

Els riscos naturals es poden classificar de la següent manera:

  • Meteorològics/climàtics

  • Geofísics

  • Biològics

  • Antropogènics

  • Mixtos

Gran part dels riscos naturals estan fortament vinculats a les condicions atmosfèriques .

  • Riscos en què la perillositat està exclusivament vinculada a les condicions meteorològiques o climàtiques:
    • Temporals de vent
    • Onades d'aire fred o de calor
    • Tornados i huracans
    • Pedra
    • Nevades extraordinàries
    • Tempestes elèctriques.

  • A un segon lloc es trobarien aquells en què intervenen altres factors, ja siguin naturals o antròpics:
    • Allaus (geologia-meteorologia)
    • Inundacions (meteorologia-hidrologia)
    • Lliscaments de vessant vinculats, en alguns casos, a la pluja (meteorologia-geologia).
    • Grans incendis forestals
    • Sequeres.

  • I, finalment, aquells riscos naturals d'origen no atmosfèric però que produeixen un impacte important a l'atmosfera :
    • Erupcions volcàniques
    • Les situacions de forta contaminació atmosfèrica (no natural),…, aquestes es trobarien a la frontera entre riscos tecnològics i naturals .

Entre els riscos d'origen geofísic cal destacar :

  • Terratrémols

  • Volcans

  • Subsidències

  • Lliscaments de terreny

  • Caiguda de pedres

  • Allaus

  • Els relacionats amb problemes costers, essencialment enfonsament de la costa i erosió

Alguns d'aquests es troben relacionats amb desencadenants d'origen meteorològic o antropogènic .

Finalment, entre els riscos d'origen biològic cal destacar:

  • Plagues

  • Pestes

  • Epidèmies

 

GESTIÓ DELS RISCOS NATURALS - METODOLOGIA I PROCEDIMENTS D'ANÀLISI DELS RISCOS

Dins de la cadena d'actuacions davant els riscos naturals s'han de conéixer, de forma genèrica, les mesures de prevenció, tant estructurals com no estructurals; el paper de la predicció a curt, mig i llarg termini; els agents implicats als sistemes d'alerta; la necessària educació del comportament davant el risc; així com alguns aspectes relatius a la legislació i sistemes d'assegurances en relació amb els riscos naturals. Tot això es pot emmarcar dins les conclusions de la Dècada Internacional per a la Mitigació de les Catàstrofes Naturals (DIPCN, 1990-1999), entre les quals cal fer especial incidència en la necessària avaluació de la perillositat, vulnerabilitat i cartografia del risc.

CADENA D'ACTUACIONS

Prevenció i Predicció

La prevenció contempla totes les mesures realitzades amb anticipació a fi de pal·liar, disminuir o evitar els danys produïts com a conseqüència del desencadenament del risc en qüestió. Es tracta, doncs, de mesures realitzades a llarg termini en funció dels riscos dominants i que en general contemplen l'adequada gestió del territori en funció del mapa de riscos així com actuacions de caràcter estructural (obres d'enginyeria, millores arquitectòniques, etc.), o no-estructural (legislació i normatives sobre els usos del sòl en zones de risc, etc.).

Normalment, davant el perill d'inundacions, la societat ha actuat de tres maneres. Les societats primitives i preindustrials, optaven per viure, en general, en harmonia amb el territori, respectant les zones més inundables i fugint ràpidament cap a punts més alts quan les campanes, per exemple, donaven el toc d'inundació. A això s'afegien mesures de caràcter màgic o espiritual com el rés als déus, o, ja més endavant, oracions i rogatives. Les mesures estructurals eren mínimes i molt locals. Amb el creixement de la població i la revolució preindustrial, que al nostre cas s'endugué les fàbriques al costat dels rius, es començaren a prendre mesures estructurals, a les quals influí molt l'exemple d'actuació sobre el Mississipi iniciat pels nord-americans.

La solució mitjançant mesures estructurals ha dominat fins als nostres dies, animada en gran part per una societat que demana, per a aquest tema, el risc zero, encara que sense modificar els seus hàbits i conscient de la gran especulació que hi ha del terreny.

Als últims anys -i tal com ja manifesten les conclusions de la Dècada Internacional per a la Mitigació dels Desastres Naturals- s'ha iniciat una línia que apunta a l'acceptació de la convivència amb el risc a través d'un equilibri entre les mesures estructurals i les no estructurals, més respectuoses amb el medi.

Com a exemple, a banda de les solucions legislatives o la creació de determinats organismes, dins les solucions cercades per a intentar disminuir les inundacions s'han desenvolupat dos tipus bàsics de projectes: els que feien referència a la modificació i/o intent de millora global de la xarxa hidrogràfica i els que es basaven en la realització d'estudis de solucions individuals per a cadascun dels rius. Entre aquestes actuacions cal destacar, a més de la construcció d'embassaments, la idea de desviar els principals rius que travessen les ciutats portant-los fora del nucli urbà, solució practicada, per exemple, a la ciutat de València, o els projectes de rectificació mitjançant la construcció de murs de contenció o la canalització de trams dels rius. Als últims cent anys s'han fet nombroses actuacions d'aquest tipus, principalment motivades per la resposta immediata a una inundació prèvia, més que a un pla director de caràcter preventiu.

La predicció es refereix a l'anticipació del fenomen amb una major o menor antelació, cosa que dependrà del tipus de fenomen, tot i que a alguns casos aquesta tan sols es pot realitzar amb poques hores d'antelació i difícilment es pot determinar el lloc d'afectació (cas d'una riuada sobtada, per exemple) Hi ha fenòmens per als quals ni tan sols és possible realitzar una predicció (terratrémols). En altres casos, l'única cosa que es pot anticipar és si les condicions ambientals seran favorables per al seu potencial desencadenament a aquells llocs en què existeixi un cert risc (allaus, lliscaments).

La predicció es troba limitada, no sols pel coneixement dels factors que intervenen en la manifestació del propi risc, sinó també per les limitacions que afecten a les pròpies tècniques de predicció, necessitant-se en tots els casos una millora continuada en què s'integren les últimes tecnologies.

En conclusió:

La prevenció es refereix a una planificació per a un futur no necessàriament immediat, dins dels límits de sostenibilitat, tot i generant mesures que han de tenir una durada prolongada en anys, és a dir, amb un cert caràcter estàtic en contraposició a la predicció, més dinàmica i que genera informació i resultats en permanent actualització.

 

Intervenció immediata

L'actuació immediata es refereix a la gestió del risc una vegada desencadenat (tasques de seguiment del fenomen, de salvament, evacuació, coordinació dels cossos implicats com poden ser bombers o serveis de Protecció Civil, etc.).

Aquesta tasca està desenvolupada normalment per un únic organisme rector o bé pels organismes regionals o municipals més vinculats a les zones afectades, o bé per la combinació de totes dues possibilitats.

Prevenció, predicció i gestió immediata no són aspectes desvinculats entre si. Una bona gestió exigeix una bona predicció, posant en joc mesures desenvolupades a la part de prevenció, com pot ser el cas d'algunes mesures estructurals o de l'ocupació racional del territori en relació amb el risc, factor que influirà sobre les tasques de salvament. Com a conseqüència d'aquesta vinculació, en algunes circumstàncies es considera la prevenció, predicció i els sistemes d'actuació i alerta, tal com s'han definit prèviament, formant part d'una única denominació. D'aquesta forma tota la cadena d'actuacions queda agrupada sota el nom de “prevenció” perquè al cap i a la fi del que es tracta és de disminuir els possibles danys provocats per la materialització del risc natural en qüestió.

 

Diagnosi post-mortem

És l'estudi dels episodis una volta han succeït, a fi de millorar el coneixement dels factors implicats. En general es realitza en l'àmbit de la investigació de centres especialitzats o universitaris. No obstant això, podríem incloure ací els estudis de retorn d'experiència, als quals solen implicar-se tant tècnics com científics, i l'objectiu dels quals és analitzar la gestió integral d'un desastre ja succeït, des de com funcionaren els sistemes de previsió i alerta fins a l'avaluació dels danys produïts. L'objectiu és millorar les actuacions futures aprenent de les experiències positives i negatives, actuacions que en un moment donat poden conduir a noves legislacions. Com a exemple cal destacar l'estudi i mobilització generada a conseqüència de les inundacions en el Gard en setembre de 2002, conclòs en setembre de 2003

 

Educació del comportament davant el risc

Tots aquests passos, impliquen diferents actors, però avui en dia es considera que és la societat en conjunt i els individus que la componen, els principals interlocutors davant el risc. Això implica una necessària conscienciació i educació de la població, cada vegada més allunyada del coneixement del territori on s'estableix i, al contrari, més exigent amb la minimització d'aquests riscos.

Aquesta educació davant el risc és objecte d'una especial preocupació per part de la comunitat internacional i, en particular, de la comunitat europea, com demostren els tipus de projectes europeus aprovats a aquest àmbit per part de la DGXII i DGXI de la UE, així com els objectius dels projectes Interreg relacionats amb els riscos naturals, com pot ser el propi RINAMED.

 

IMPORTÀNCIA DELS RISCOS NATURALS

Conclusions de la Dècada Internacional per a la Mitigació de les Catàstrofes Naturals

La dècada compresa entre 1990 i 1999 va ser coneguda a nivell mundial com la “ International Decade for Natural Disaster Reduction (IDNDR)” o “Dècada Internacional per la Prevenció de les Catàstrofes Naturals (DIPCN)”, amb Secretariat en Ginebra. A aquest marc s'organitzaren al llarg de tot el període diverses conferències i congressos al voltant del món, els fruits dels quals encara s'estan recollint. Entre aquests congressos finals, amb generació de conclusions i recomanacions, cal destacar el celebrat entre el 12 i 14 d'abril de 1999, en Grenoble, “ Risques naturels en montagne: Conférence internationale sud els risques naturels en montagne”, al qual participaren 250 persones originàries de diferents països, principalment europeus. A més, s‘emprengueren altres accions com la creació de grups d'experts en desastres naturals dins de diferents societats (com la “European Geophysical Society” o la International Association of Hydrological Sciences) o institucions; o la consideració en un lloc rellevant del problema dins el nou informe de l'IPCC (International Pannel of Climatic Change) o als nous objectius del World Climate Project-Water, ambdues accions desenvolupades sota l'auspici de l'ONU, la UNESCO i l'OMM entre altres, i amb propostes i resolucions concretes dirigides als governs i a la societat .

A la Conferència Internacional sobre els Riscos Naturals en Muntanya, celebrada en Grenoble, es presentaren gran part de les polítiques d'actuació europea davant el risc d'inundacions, on França i Itàlia jugaren un paper important. De fet el congrés va ser organitzat pel “Pôle grenoblois” sota els auspicis de l'ONU, el “Ministère de l'Aménagement du Territoire et de l'Environnement”, el “Ministère de l'Education Nationale, de li Recherche et de la Technologie” i la “Plateforme Nationale Dangers Naturels de la Suissa”, entre altres. El “Pôle grenoblois” nasqué en 1988 sota la iniciativa de la "Isère, Département pilote", emesa pel “Conseil Général de l'Isère”, el “Ministère de l'Environnement” i la “Délégation aux risques majeurs”, i sostinguda per la “Délégation à l'Aménagment du Territoire” (DATAR), que actualment pertany al “Ministère de l'Aménagment du Territoire et de l'Environnement” .

La comunitat internacional reconeix la necessitat de millorar :

  • la comprensió dels processos físics vinculats amb els diversos riscos naturals

  • l'anàlisi del seu impacte sobre les construccions i la seva vulnerabilitat

  • la definició de mesures de protecció òptimes que inclouen els sistemes ràpids d'alerta

  • l'harmonització de la cartografia de riscos

  • l'estima de la intensitat dels fenòmens, dels llindars d'alerta i dels períodes de retorn

  • la insuficiència de les eines necessàries per a poder avaluar íntegrament el risc i establir els procediments per a la seva reducció

  • la necessària implicació de tots els actors socials en la mitigació del risc

 

Creixement dels danys produïts pels riscos naturals

A nivell europeu, i Catalunya no és l'excepció, es fa palés un creixement significatiu dels danys produïts pels fenòmens naturals a les últimes dècades, atribuït sense provada justificació al canvi climàtic. Hi ha altres raons que s'han de tenir en compte:

  • l'augment del nivell de vida

  • la concentració de la població

  • infraestructures i béns en llocs privilegiats des d'un punt de vista econòmic o lúdic, però amb existència de risc d'inundació

  • creixement de la mobilitat per carretera o tren

  • desarrelament per part de la població de les característiques naturals dels llocs en què habiten o s'instal·len i dels seus riscos

  • manca de conscienciació i educació davant el risc d'inundacions amb les conseqüents actuacions incorrectes o imprudents

Así pues, un desarrollo eficaz de la prevención y de las estrategias de atenuación exige conocer las verdaderas razones de este aumento del riesgo.